L’acte aplega més d’un centenar d’assistents i es desenvolupa a la recentment inaugurada sala polivalent de lo Sindicat de Flix.
Moment de l’entrega del premi per part de l’alcalde de Flix i el president del CERE (fotografia de Montserrat Perelló Margalef) .
El passat dissabte 2 de desembre, el treball acadèmic Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l’ibèric ple (450-425 a 200 aC). El cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), de l’autor Ramon Gironès Blanch, llicenciat en Història i Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica, es va endur el XXI Premi Artur Bladé i Desumvila. El guardó més important que convoca el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) de forma biennal.
L’acte organitzat pel CERE i l’Ajuntament de Flix, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, Òmnium Cultural, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, va comptar amb els parlaments institucionals, per odre d’intervenció, de
l’alcalde de Flix i alhora president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero Escrivà, del president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Josep Sebastià Cid Català, i del delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya, Albert Salvadó Fernàndez.
A continuació, el periodista i escriptor manresà convidat, Genís Sinca Algué, va pronunciar una distesa conferència sobre la figura i obra del president honorífic del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila.
Tot seguit, arriba el moment més esperat de l’acte, el secretari del jurat del premi i delegat d’Estudis i Comunicació del CERE, Dr. Josep Cañabate Fortuño, que juntament amb el cap tècnic de l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Dr. Joan Menchón Bes, la professora de la Universitat de Lleida (UdL), Dra. Núria Rafel Fontanals, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Dr. Josep Maria Pons Altés, formaren el jurat del premi, desvetllava el guanyador de la nit.
L’alcalde de Flix, Francesc Barberò Escrivà, i el president del CERE, Josep Sebastià Cid Català, feien entrega al guanyador, Ramon Gironès Blanch, d’una ceràmica obra de l’artesà miravetà, Josep Papaseit Fabregat, i de la quantitat de 2.500€ de la qual es troba dotat el premi.
Per cloure la vesprada de la millor forma, el cantautor valencià, Pep Gimeno “Botifarra”, del·laïta als assistents amb una esplèndida actuació musical.
Durant el transcurs de l’acte els socis del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i totes aquelles altres persones interessades ja van poder adquirir el llibre guanyador del premi. L’edició d’aquesta magnifica obra resultant ha estat coordinada pel responsable de publicacions del CERE, Gerard Mercadé Pié, i revisada, maquetada i impresa per l’empresa Òptim d’Ascó dintre la col·lecció Dal·liner. També, al llarg de la vetllada es va poder visitar l’exposició itinerant “Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d’Ebre”.
L’esdeveniment posava el punt i final als actes de celebració del 40è Aniversari del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
Quant al contingut del treball premiat, el lector després d’una llarga introducció al marc geogràfic i a la protohistòria del territori de la Ilercavònia septentrional, podrà trobar en aquest un recull de tota la recerca practicada al jaciment del Castellet de Banyoles des de la primera campanya d’excavacions arqueològiques del 1930 i fins a les excavacions actuals del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social de la Universitat de Barcelona (GRACPE-UB), això sí, centrant-se però especialment en els aspectes arquitectònics i urbanístics.
A més, es duen a terme algunes noves aportacions i consideracions sobre el jaciment del Castellet de Banyoles referents a les diverses troballes de la primera meitat del segle XX, relatives a les excavacions del segon quart del segle passat, sobre la gènesi, la pervivència i la destrucció de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles a partir de seguir minuciosament les fonts literàries d’autors com ara Polibi, Titus Livi i Apià, de la possible utilització de maquinaria de guerra de l’època des de les torres pentagonals i del pas de ronda de la
muralla d’estances de la ciutat, sobre l’economia, l’estratificació social, la interpretació de l’espai, el control d’un bast territori per part de la ciutat i, finalment, duu a terme una seriosa i rigorosa restitució arquitectònica interpretativa de la part consolidada de les zones 1 i 2, l’àrea d’entrada a la ciutat i el barri nord-oest, respectivament.
Per acabar, als annexos es porta a terme una amplia aproximació, amb una visió critica, al context històric en el marc de la Segona Guerra Púnica i l’inici de la conquesta romana d’Ibèria, del 219 al 179 aC, de la mà d’autors clàssics com Polibi i Titus Livi.
Portada del llibre premiat:
