dia mundial poesia

Espectacle “Deix” – Valer Gisbert
(Dia mundial de la poesia)
La definició –entre d’altres- de “deix” segons el diccionari de la Llengua Catalana és la següent:
Deix: Regust o sabor que es conserva d’una cosa. Un vi que té un deix aspre
L’espectacle beu d’aquest concepte perquè lo que vull/volem és que aquest cada poema provoqui diferents “deix” al paladar emocional del públic. Com si fos una cata de menjar o de vins, l’espectacle recorrerà -en tres espais (els tres angles del fons de la sala)- l’univers interior d’un poeta alhora de trobar la inspiració per després crear. Així tindrem:
Lo primer espai serà les golfes d’una casa antiga o l’interior d’una caseta de muntanya; ambient íntim. Un mig tronc, una taula vella, cadira de bova, saques de garrofes, una pastera…i el poeta. A sobre seu, com penjant d’un estenedor, fulls en blanc. Allí hi haurà un recital de món embrionari (la naixença d’un nadó, l’efecte bressol, la buscada de la inspiració…), dels records dels que no hi són i de com ell entén que ha de sortir al món a impregnar-se de vida per després crear.
Lo segon espai se succeirà al cel i a la terra. Es jugarà en tres altures i volums diferents (cel). A cadascuna de les altures (possiblement cubs de diferents mides) hi haurà tres personatges que representarien ser les deïtats paganes de la natura. Amb colors de fons que s’aniran intercalant a mesura que parli un/a o altre/a el recital se centrarà amb els records del poeta, els plaers i les dèries de la condició humana (amor, política, menjar, desig, emocions en gral…). Aquest espai serà el més surrealista i eclèctic. Música en directe, poemes musicats, passions extremes. Del sostre penjaran carrolls de paraules.
Lo tercer espai representaria la calma, la feina feta i ben feta, el poeta escriu la seva obra amb la remor de fons d’un bar de principis de segle XX, amb la música en directe atiant les seves emocions. Del sostre pengen fulls amb paraules escrites (fusió del primer i segon espai). El poeta gaudeix de la música en directe, dels poemes musicats, i quan acaba d’escriure el poema beu d’una copa que conté el “deix” de tot el periple que ha fet per crear, inspirar-se i escriure…la copa conté tot l’espectacle i el glop que ell pegarà representarà –simbòlicament- el regust de tot l’espectacle per acabar llegint el poema que ha creat, que no serà altre que el del dia mundial de la poesia.


Autors/es dels poemes escollits per a l’espectacle:


KONSTANTINOS KAVAFIS
MARTA PESSARODONA I ARTIGAS
JOAN SALVAT PAPASSEIT
MARIA MERCÈ MARÇAL
JORDI LLAVINA
QUIMA JAUME
SALVADOR ESPRIU
SIMONA GAY
RAFA HARO
MARIA ÀNGELS ANGLADA
ENRIC PANISELLO
SÒNIA MOYA
VALER GISBERT
MARIA BENEYTO
GERARD VERGÉS
FELÍCIA FUSTER
ROSA LEVERONI
MIQUEL MARTÍ I POL
OLGA XIRINACS
CLEMENTINA ARDERIU
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Actors/actrius/músic:
Montserrat Hernández
Alba Figueroa
Ismael Villamón
Valer Gisbert
Meritxell Sabaté
Enric Panisello (guitarra)


Idea, guió i direcció: Valer Gisbert