El projecte pretén explicar com es materialitzen als municipis de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre els grans programes impulsats a nivell estatal per la maquinària franquista i, alhora, contribuir a reparar la memòria de les víctimes de l’aparell repressor que va instaurar al territori
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha incorporat un jove historiador a través d’un contracte en pràctiques de joves beneficiaris del programa de Garantia Juvenil, el qual està finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu, i que el CERE dedicarà a l’estudi del primer franquisme (Novembre de 1938-1942) a les 14 poblacions de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre.
El projecte tindrà una durada de 6 mesos i pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i de la pugna amb d’altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil. Cal fer esment, que la principal font documental per executar el projecte seran els llibres d’acords municipals de les 14 poblacions de la Ribera d’Ebre, que pel que fa a 12 dels 14 ajuntaments de la comarca són gestionats per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), tot i que també s’utilitzarà la documentació de l’Ajuntament de Flix, ubicada a l’Arxiu Municipal de la població, a més d’altres fonts d’arxiu o bibliogràfiques que puguin completar les enumerades amb anterioritat.
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, es posarà de rellevància diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals comarcals –creades un cop conclosa la Batalla de l’Ebre el mes de novembre de l’any 1938–, posant especial atenció en l’explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l’acció de govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigui a través de l’elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s’escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.
Per concloure, destacar que des del CERE es valora molt positivament el projecte endegat, que compleix abastament amb els objectius de l’entitat, ja que permet posar llum sobre un període poc conegut del nostre passat, i que, alhora, contribueix a reforçar els valors que defensa i reivindica, com ara la democràcia i la justícia social, així com la reparació a les víctimes de règims totalitaris.