franco caudillo

Al llarg del bienni  2016-2017 el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) va impulsar el projecte de recerca Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant el primer franquisme (novembre de 1938-1942), gràcies a un programa de Garantia Juvenil, que va permetre que l’entitat contractés un jove historiador per tirar endavant aquest projecte. El resultat de l’estudi es va materialitzar en la publicació Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant la consolidació del franquisme (novembre de 1938-1942), de l’historiador Jordi Cid i Segura.

Aquest any 2017, novament gràcies a una subvenció del programa de Garantia Juvenil, finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu, s’ha pogut prosseguir amb el projecte de recerca iniciat anteriorment. Gràcies a aquest ajut s’ha pogut contractar, des del passat 28 de novembre de 2017 i durant 6 mesos, a l’historiador Elies Ortega Margalef, que seguirà posant llum sobre l’evolució del franquisme, en aquest cas fins l’any 1945, quan el panorama internacional -en bona mesura per la derrota feixista en la segona Guerra Mundial- dona un gir brusc, i el règim franquista ha d’adaptar-se a la nova realitat política internacional

El projecte de recerca d’Elies Ortega pretén, com en l’anterior cas, donar una visió àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a l’àmbit local —alcaldes i regidors—, en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb altres contrapoders locals, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil. No obstant això, aquest estudi es vol ampliar afegint un contrapunt econòmic i social important, per tal de completar la visió de l’engranatge polític del franquisme amb elements relacionats amb la vida quotidiana dels riberencs, com per exemple les dificultats en la producció i distribució de productes de primera necessitat, com demostra l’existència de l’estraperlo.

La principal font documental per executar el projecte seran novament els llibres d’acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d’Ebre, gestionats en la seva gran majoria per l’ACRE (en concret, els de 12 dels 14 ajuntaments de la comarca). Tot i que també s’utilitzaran altres fonts informatives complementàries —com per exemple la correspondència, els expedients d’allistament municipals o la documentació de la Delegación Local de Abastecimientos —, a més del fons documental de l’Ajuntament de Flix, ubicat a l’Arxiu Municipal de la població.

Per concloure, voldríem fer esment a que des del CERE, impulsor del projecte, es valora molt positivament, atès que compleix amb escreix amb els objectius de l’entitat, atès que permet posar llum sobre un període poc conegut del nostre passat i, alhora, contribueix a reforçar els valors que defensa i reivindica, com ara la democràcia, la justícia social, o la reparació a les víctimes de règims totalitaris.