“Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre”, “Els Ferrocarrils “Directos” de Madrid a Barcelona i la seva repercussió en el territori· i “L’evolució del franquisme a la Ribera d’Ebre fins l’any 1945” han estat els tres treballs de recerca impulsats pel CERE durant l’any 2017.
Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre
Aquest treball pretén ampliar el coneixement actual sobre la construcció dels forns d’oli de Ginebre, datar l’època d’inici de la construcció dels forns d’oli, conèixer amb més detall el procés de fabricació de l’oli i les seves aplicacions terapèutiques al mateix temps que pretén fer un inventari dels mateixos que permeti identificar-los, protegir-los i posar-los en valor.
Aquest treball dirigit per Judit Vidal i Marina Orobitg compta amb el suport de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre i de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i amb la col·laboració de l’entitat local “Amics de Riba-roja d’Ebre”. Ha rebut l’ajut a projectes d’investigació o de difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner
Els Ferrocarrils “Directos” de Madrid a Barcelona i la seva repercussió en el territori
El projecte pretén estudiar com va afectar l’arribada del ferrocarril a les comarques del Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. L’estudi està dividit en dues parts. La primera està dedicada a explicar i valorar els aspectes metodològics de la recerca (objectius, enfocament, hipòtesis i fonts de treball) i la segona a resumir els seus resultats més destacats, tant pel que fa als aspectes que van influir en la configuració i implantació de la línia ferroviària dels Directes.
Aquest treball dirigit per Adrià Pàmies és una iniciativa impulsada per l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial – Amics del Ferrocarril que ha rebut el suport i col·laboració del CERE, i l’ajut a projectes d’investigació o de difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner
L’evolució del franquisme a la Ribera d’Ebre fins l’any 1945
Al llarg del bienni 2016-2017 el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) va impulsar el projecte de recerca Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant el primer franquisme (novembre de 1938-1942), gràcies a un programa de Garantia Juvenil, que va permetre que l’entitat contractés un jove historiador per tirar endavant aquest projecte. El resultat de l’estudi es va materialitzar en la publicació Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant la consolidació del franquisme (novembre de 1938-1942), de l’historiador Jordi Cid i Segura.
Aquest any 2017, novament gràcies a una subvenció del programa de Garantia Juvenil, finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu, s’ha pogut prosseguir amb el projecte de recerca iniciat anteriorment. Gràcies a aquest ajut s’ha pogut contractar, des del passat 28 de novembre de 2017 i durant 6 mesos, a l’historiador Elies Ortega Margalef, que seguirà posant llum sobre l’evolució del franquisme, en aquest cas fins l’any 1945, quan el panorama internacional -en bona mesura per la derrota feixista en la segona Guerra Mundial- dona un gir brusc, i el règim franquista ha d’adaptar-se a la nova realitat política internacional
El projecte de recerca d’Elies Ortega pretén, com en l’anterior cas, donar una visió àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a l’àmbit local —alcaldes i regidors—, en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb altres contrapoders locals, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil. No obstant això, aquest estudi es vol ampliar afegint un contrapunt econòmic i social important, per tal de completar la visió de l’engranatge polític del franquisme amb elements relacionats amb la vida quotidiana dels riberencs, com per exemple les dificultats en la producció i distribució de productes de primera necessitat, com demostra l’existència de l’estraperlo.
La principal font documental per executar el projecte seran novament els llibres d’acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d’Ebre, gestionats en la seva gran majoria per l’ACRE (en concret, els de 12 dels 14 ajuntaments de la comarca). Tot i que també s’utilitzaran altres fonts informatives complementàries —com per exemple la correspondència, els expedients d’allistament municipals o la documentació de la Delegación Local de Abastecimientos —, a més del fons documental de l’Ajuntament de Flix, ubicat a l’Arxiu Municipal de la població.
