Aquest estudi de l’historiador benissanetà Joan Ramon Vinaixa, emmarcat en el darrer quart del segle XVIII, destapa com era la realitat panoràmica d’uns pobles rurals, els riberencs, geogràficament em – plaçats a l’interior, mal comunicats, allunyats dels principals centres de decisió i de poder i que majoritàriament dipositaven la supervivència econòmica en el sector primari.
En tractar-se d’un període poc estudiat, una part ben significativa destapa documentació inèdita o poc o gens desgranada. L’autor estudia en profunditat els temes que ofereixen una imatge més aproximada de com aleshores funciona – va l’engranatge social, administratiu i econòmic del territori. Al recer d’aquests grans blocs temàtics en brollen d’altres que destaquen per la seua importància històrica o per la visió més propera que donen sobre aquests pobles i la seua gent.
Precisament l’interès de l’autor ha estat sempre el de donar a conèixer el dia a dia del mateix espai físic i humà d’una comarca de Catalunya, que actualment anomenem Ribera d’Ebre, tot i que aquest cop centra la mirada en el passat i més específicament, com ja s’ha dit, en el darrer quart del set-cents. És el contrast entre el món urbà de les mitjanes o grans ciutats i el món rural representat per una multitud de pobles escampats arreu el que ens dóna una imatge molt més real i nítida sobre quina era aleshores la realitat viva del país. Un relat que ens fa reviure el nostre passat
