Aquest any 2018 el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre editarà, dins la col·lecció Daliner, un important treball de l’historiador de Benissanet Joan-Ramon Vinaixa sobre els pobles i la gent de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre al darrer quart del segle XVIII.
Motivació de la recerca
L’autor presenta el resultat de la ingent tasca de recerca documental realitzada amb l’objectiu de dur a terme un estudi sobre els pobles i la gent de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre al darrer quart del segle XVIII i que és fruit d’una àmplia consulta a desenes d’arxius de dins i fora de Catalunya.
Aquest llibre completa les publicacions de l’autor sobre la temàtica i període, als quals ja hi ha dedicat les obres La navegació per l’Ebre català en el darrer quart del segle XVIII (1994), Les famílies benestants de Flix a al fi del segle XVIII (1996) i Miravet. Un poble de l’Ebre català a la fi del segle XVIII (1999), així com nombrosos articles publicats en revistes locals o comarcals del territori ebrenc. El llibre recull molta informació inèdita, especialment pel que fa a aspectes econòmics, administratius, socials i sobre la cultura popular, alguns dels quals han resultat crucials per a la conformació de la realitat comarcal present.
Objectiu de la recerca
S’ha parlat molt sobre l’expansió econòmica i comercial que experimentaren els grans nuclis de població de Catalunya a la segona meitat del segle XVIII. En canvi, s’ha aprofundit poc sobre com anaven les coses a l’àrea de l’Ebre pels mateixos anys. L’estudi pretén equilibrar la balança destapant com era la realitat d’uns pobles rurals, emplaçats a l’interior, mal comunicats, allunyats dels principals centres de decisió i de poder, i que majoritàriament confiaven la seva supervivència econòmica al sector primari.
El principal interès de l’obra és donar a conèixer el dia a dia de l’espai físic i humà del territori estudiat, en el darrer quart del set-cents. El resultat permet valorar amb més objectivitat i una visió panoràmica els canvis que han patit els pobles que el conformen.
Metodologia
En tractar-se d’un període poc estudiat, una part significativa dels continguts es basa en documentació inèdita o poc desgranada. També s’han recuperat escrits que, tot i la seua importància històrica, romanen endormiscats en publicacions locals de difusió limitada.
Entre el ventall de temes que es podien haver escollit sobre aquells anys, l’autor ha optat per destacar-ne cinc de genèrics per oferir una imatge força aproximada de com aleshores funcionava l’engranatge social, administratiu i econòmic del territori. Al recer d’aquests grans temes en brollen d’altres que han estat incorporats en raó de la seva importància històrica o per la visió més propera que donen sobre els pobles i la seua gent.
Els continguts
El primer capítol té la finalitat d’obrir la porta a l’espai geogràfic objecte de l’estudi. Alhora s’hi encabeixen aspectes com el comportament demogràfic de la població, els recursos naturals disponibles, les principals vies de comunicació o el paisatge dominant, des del natural fins a l’humanitzat.
El segon es centra en les activitats econòmiques i professionals de la població, amb una especial atenció al sector primari. El tercer es dedica a l’organització territorial, tant pel que fa a l’administració senyorial com la municipal i religiosa.
El quart capítol abasta les construccions, els projectes i les manifestacions artístiques que caracteritzen la bonança i el dinamisme d’aquella etapa històrica. El cinquè i darrer capítol és un calaix de sastre on s’encabeixen aspectes més relacionats amb la cultura popular com ara les diferències socials, les festes i diversions o els flagells naturals, entre altres.
