El proper diumenge 16 de setembre el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre presentarà el llibre Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant la consolidació del franquisme (novembre 1938-desembre 1942)
La presentació, que es portarà a terme a les 120.0 hores a l’Església Vella de Miravet i anirà a càrrec de l’històriador i delegat de la Secció d’Història del CERE Pere Muñoz.
El passat mes de juny de 2017 el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) va donar a conèixer els resultats del projecte de recerca Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant el primer franquisme (novembre de 1938-1942), impulsat per l’entitat mitjançant la contractació d’un jove historiador, Jordi Cid Segura, de Xerta.
L’autor del treball va estar vinculat al CERE durant 6 mesos a través d’un contracte en pràctiques de joves beneficiaris de Garantia Juvenil, un programa gestionat des del Consell Comarcal, i finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu. Gràcies a aquest ajut es va desenvolupar un treball que pretenia donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a l’àmbit local —alcaldes i regidors—, en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb altres contrapoders locals, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil.
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre com a laboratori de la recerca
La principal font documental per executar el projecte van ser els llibres d’acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d’Ebre, gestionats en la seva gran majoria per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) —en concret, els de 12 dels 14 ajuntaments de la comarca. Tot i que també es van utilitzar altres fonts informatives complementàries —com per exemple la correspondència o els expedients d’allistaments municipals—, a més del fons documental de l’Ajuntament de Flix, ubicat a l’Arxiu Municipal de la població.
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, es va procurar fer incís en qüestions importants, com per exemple quina és la funció que van jugar les Comissions Gestores municipals locals —creades a cada població un cop conclosa la Batalla de l’Ebre el mes de novembre de l’any 1938—, posant especial atenció en l’explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l’acció de govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigui a través de l’elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s’escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.
L’estudi veu la llum com a llibre, dins la Col·lecció Daliner del CERE, amb el títol Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant la consolidació del franquisme (novembre 1938-desembre 1942)
El CERE, en vista de l’interès generat per l’estudi i de la nombrosa informació que aporta per entendre la gènesi del franquisme a nivell comarcal, va decidir publicar-lo. El treball de Jordi Cid Segura és una recerca que té com a objectiu analitzar la implantació del règim franquista a escala municipal. En conseqüència, es tracta d’una investigació realitzada en un àmbit comarcal —el dels 14 municipis de la Ribera d’Ebre i de l’Entitat Municipal Descentralitzada de la Serra d’Almos—, però amb intenció de connectar-la amb la realitat del país. Per tant, l’estudi ressegueix la tasca de les juntes gestores creades per consolidar el règim franquista a escala local, més enllà de reprendre la funció administrativa, tot posant llum sobre quina era la orientació del règim franquista en l’àmbit municipal, amb una presència destacada, en el període més repressiu i feixistitzant de la dictadura, en tots els àmbits de la vida de FET y de las JONS.
Es tracta d’una obra de 130 pàgines, que ha estat prorrogada pel degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili —i flixanco— Josep Sànchez Cervelló. En l’obra, a més del cos de l’estudi, el lector podrar trobar uns annexos finals que recullen els noms dels integrant de les comissions gestores municipals dels pobles de la comarca.
Per finalitzar aquest text voldríem fer esment a que des del CERE valorem molt positivament la publicació d’aquest treball, doncs contribueix a posar llum sobre un dels períodes més negres de la nostra història recent i, tot i que sigui massa tard, a reparar la memòria de les víctimes de règims totalitaris.
