El proper divendres 19 de gener de 2018 el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre presentarà, a la sala la Renaixença de Benissanet, el número 27 de la Miscel·lània del CERE, que inclou un dossier temàtic sobre castells i fortificacions de la Ribera d’Ebre
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) presentarà el proper divendres 19 de gener de 2018, a les 19.30 hores i a la Sala la Renaixença de Benissanet, el número 27 de la Miscel·lània del CERE, en aquesta ocasió dedicada a la població de Benissanet. Aquesta publicació conté, a més d’una bateria d’articles referents a la població del sud de la Ribera d’Ebre, un dossier temàtic que recull les xerrades del cicle de conferències Castells i fortificacions de la Ribera d’Ebre, impulsat pel CERE i l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) el passat any 2016.
La Miscel·lània del CERE s’edita des de l’any 1983 i té com a objectiu principal la publicació de treballs inèdits, referents als diversos camps i disciplines que treballa l’entitat. Pel que respecta al número 27, té una extensió de 352 pàgines i està formada per 17 articles, vinculats a les seccions, entre d’altres, d’ “Història”, de “Lingüística i Literatura”, d’ “Història Natural” o de “Recerca Jove”, un apartat aquest darrer aparegut per primer cop al número del 2017, a través del qual es recull un extracte dels treballs premiats al Concurs de Treballs de Batxillerat sobre la Ribera d’Ebre, impulsat pel CERE. Cal posar èmfasi que en aquest exemplar es consoliden també alguns dels nous elements apareguts en l’anterior número, com ara l’existència d’un Comitè Assessor, format per investigadors de referència que avalen i assessoren als membres del Comitè Editorial, a més de la inclusió dels resums dels articles en castellà i anglès, acció que pretén contribuir a donar major difusió a la publicació i a internacionalitzar-la.
Pel que fa al contingut concret de la Miscel·lània 27, la publicació s’inicia amb la presentació i la presentació del número, per part de, respectivament, Joan Josep Duran, president del CERE, i Gerard Mercadé, cap de publicacions de l’entitat. A continuació trobem el dossier amb 4 articles sobre la població de Benissanet. El primer, de Núria Armentano i Joan Martínez ens parla sobre la troballa d’una necròpolis andalusina al nucli de població de la vila; a continuació Ventura Castellvell analitza els noms musulmans de Benissanet durant els segles XIV i XV. Prossegueix l’article “El camí de Sirga, l’antecedent del GR 99”, de Josep Antoni Collazos. Finalment, per concloure el dossier sobre la vila de Benissanet, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, de la població en qüestió, hi publica l’article “Bladé: Benissanet, riu i guerra”, fonamentat en un projecte de recuperació de testimonis orals i patrimonials.
Seguidament, els lectors podran trobar la secció d’ “Història”, en la qual s’hi publiquen dos texts. El primer va a càrrec de Josep Francesc Moragrega, en què ens parla –als anys 40 del s. XIX–, del primer intent fallit per fer arribar el ferrocarril a l’actual comarca de la Ribera d’Ebre. A continuació la professora Loreto Meix aprofundeix en La Postal de la Pau, del genial escultor morenc Julio Antonio, ideada en el marc d’un concurs impulsat per una organització antibèl·lica l’any 1915. Prossegueix la secció de “Lingüística i Literatura”, en la qual el professor Josep Sebastià Cid hi publica l’article “La música en la narrativa d’Arbó, Bladé i Todó”, fruït de la seva participació al IV Festival en Terres de Cruïlla, celebrat a la Sènia l’any 2016. A continuació trobem la secció d’ “Història Natural”. El primer article de la qual va a càrrec de Cèsar Gutiérrez i Pere Josep Jiménez. Hi presenten l’article “Índex d’avaluació de pastures palustres (IAPP). Aplicació al canyissar de Sebes (Flix)”. Conclou aquesta secció un text de Joaquim Roset, on proposa un estimulant viatge a través d’algun dels principals trets geològics de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre.
Prossegueix la Miscel·lània el dossier sobre castells i fortificacions de la Ribera d’Ebre, en el qual es publiquen les ponències del cicle que, amb el mateix nom, van impulsar el CERE i l’ACRE l’any 2016. El primer text del dossier va a càrrec de Josep Serrano i porta per títol “Castell, domini i jurisdicció”. Segueix un article de Ventura Castellvell, en el qual ens referencia els castells i torres de la Ribera d’Ebre, tant les que es conserven actualment com les desaparegudes. L’historiador benissanetà Joan Ramon Vinaixa ens presenta el següent article, que es titula “El castell de Móra d’Ebre al s. XIX: protagonisme i decadència”, en què analitza el paper de la fortificació morenca, especialment durant la III Guerra Carlina. Segueix el dossier una aportació de l’historiador Pere Muñoz, que porta per títol “Els castells de Flix. De la Guerra Civil Catalana del segle XV fins a la III Guerra Carlina”, en què demostra la importància estratègica de Flix en diversos conflictes bèl·lics. El següent article va a càrrec de l’arqueòleg Josep Maria Vila, director dels darrers treballs arqueològics al castell d’Ascó, que treu a la llum el text “El castell d’Ascó. Arqueologia i història”. Per concloure el dossier, el professor Joan Fuguet difon l’article “Miravet. Un gran castell templer”, a través del qual treu a la llum molta informació inèdita sobre els darrers treballs arqueològics efectuats al gran castell riberenc.
Per concloure la publicació, trobem la secció “Recerca Jove”, en la qual els antics estudiants de l’IES de Flix, Andreu Mur Suñé i Ivan Navarro, ens presenten, respectivament, els articles “Ecoeconomia. El serveis ambientals de la natura aplicats a la depuració d’aigües” i “Anàlisi, efectes i proposta d’alternatives al monocultiu industrial de Flix”.
Per concloure, voldríem posar èmfasi en que la Miscel·lània del CERE s’ha pogut tirar endavant, primerament, gràcies al suport rebut dels seus associats, així com del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i dels ajuntaments d’Ascó, Flix, Móra d’Ebre Móra la Nova i Vinebre. A més, pel que fa al número 27, també ha pogut comptar amb ajuts i contribucions per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l’ACRE, de l’Ajuntament de Benissanet, de l’Institut Ramon Muntaner, de la Fundació Mútua Catalana i de la Diputació de Tarragona.
