MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE: ELS CAMINS DE L’AIGUA

,

MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE: ELS CAMINS DE L’AIGUA construeix una sèrie d’esdeveniments simultàniament presencials i per ser transmesos en directe, amb actors i entitats culturals locals a la Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre. El flux de treball pren l’aigua i el riu Ebre com a eix vertebrador proposant el manteniment cultural i artístic del paisatge per a la sostenibilitat.

A partir dels mitjans audiovisuals “live online” i altres eines TIC, la clau de treball és com iniciatives artístiques, culturals i locals vinculades al territori, els seus paisatges i patrimonis, poden mostrar el seu valor per al desenvolupament sostenible des de les seves pràctiques i coneixements. Incidint en formats creatius de “transmissió d’entorns” com a “paisatges culturals” –urbans, rurals i naturals– a través de https://twitter.com/livemedia i els comptes de les entitats participants, es continua amb la publicació d’escrits, acompanyats de l’edició de les transmissions i altres materials audiovisuals enregistrats. Aquestes publicacions documenten les iniciatives i el seu vincle amb la sostenibilitat –cultural, social, ambiental, local i global– utilitzant la plataforma https://matrixcultura2050.substack.com. Així es va constituint un recurs de documentació, visibilització i reconeixement de les iniciatives participants en la seva aportació al desenvolupament i la sostenibilitat de la pròpia cultura, els seus paisatges i territoris.

En coordinació amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, la Fundació El Solà a la Terra Alta i Territori Inhòspit al Baix Ebre, amb la mirada adreçada al territori com a “paisatge cultural”, MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE desplega tot un escenari creatiu, participatiu i explicatiu d’experiències, memòries, pensaments i representacions. Objectius que es plantejen:

–> Obrir altres circuits de creació i divulgació dels coneixements i pràctiques inherents a les iniciatives culturals locals, a partir de la transmissió d’entorns i creant consciència del paisatge com a riquesa cultural per respondre a un desenvolupament sostenible i el seu correlat: viure en harmonia amb la natura (Visió 2050, ONU).

–> Reconèixer el paisatge com un nou escenari patrimonial mostrant la seva posició central en la creació i divulgació de la cultura.

El que ens qüestionem, sempre amb cada acció, escrit o intervenció, és: Quina és la contemporaneïtat de les pràctiques, modes de vida, memòries, patrimonis i coneixements –tradicionals, locals, naturals–arrelats a l’entorn? Què ens estan ensenyant del nostre present i de la sostenibilitat com a repte actual? I ho intentem reflectir en el fil argumental o storyline que es va teixint amb cada actuació.

El deliber és una sèrie d’esdeveniments presencials i “live online” que conjuguen: la paraula dita i compartida; recorreguts poètics (amb el referent de l’Abecedari de la Llibertat de Corbera d’Ebre, 1995); el vi i la dimensió cultural de l’ecosistema agrícola; la navegació en llaüt, el pas de barca i el tema del riu lligat a la indústria, inferint la necessitat de relacionar la significació de les eres industrials amb les cultures del riu; la mostra de fenòmens fenològics per parlar de l’impacte climàtic; rutes-exposicions per diferents construccions d’arquitectura tradicional rural mostrant la seva recuperació… i una trobada oberta|META VOLANT (Vinebre, 14 de juliol 2023) per posar en comú i projectar les experiències assolides.

Tot el programa de transmissions és accessible a: https://twitter.com/livemedia (i els comptes de les entitats col·laboradores) i es documenta a https://matrixcultura2050.substack.com, a més de les plataformes i arxius dels participants.

A partir de les tecnologies de vídeo online i altres eines TIC, l’objectiu de MATRIX CULTURA 2050 a les TERRES DE L’EBRE: Els camins de l’aigua és mostrar el valor d’iniciatives artístiques, culturals i locals, en relació al “manteniment cultural del paisatge” des de les seves pràctiques i coneixements.

Impulsat per l’associació Livemedia per a les Arts i Cultures en Xarxa, MATRIX CULTURA 2050 és un projecte operatiu des del 2020 a diferents comarques de Catalunya que advoca per “la cultura com a matriu de sostenibilitat” amb la mirada adreçada al territori com a paisatge cultural.

A les Terres de l’Ebre, en cooperació amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Fundació El Solà (Terra Alta) i Territori Inhòspit (Baix Ebre), Els camins de l’aigua es refereix al riu Ebre com a eix vertebrador, i al recurs de l’aigua com a força i element configurador del paisatge.

Des del maig fins a finals de juliol, el programa desplega la creació d’una sèrie d’esdeveniments en directe o “live online” com a “transmissió d’entorns i paisatges culturals” amb les entitats participants i actors locals a cada municipi (accessibles a https://twitter.com/livemedia i els comptes de twitter de les institucions col·laboradores). Es prossegueix amb la publicació d’escrits i l’edició de les seqüències audiovisuals (en aquesta mateixa plataforma), amb una reflexió expandida en base a les iniciatives locals existents i la seva contribució a la sostenibilitat cultural del paisatge i del territori. Fins a la META VOLANT el 14 de juliol a Vinebre, una trobada oberta per posar en comú totes les experiències, reforçar la xarxa de treball i projectar el teixit cultural de les Terres de l’Ebre. 

A la TERRA ALTA treballem a: Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella; a la RIBERA D’EBRE: Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, La Torre de l’Espanyol, Miravet, Tivissa, EMD La Serra d’Almos; al BAIX EBRE: Tivenys.

MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE té el suport del Departament de Cultura-Next Generation Catalunya, IRMU i CERE. Amb la col·laboració d’ajuntaments i consells comarcals de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, i Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre.

PROGRAMA D’ACTUACIONS I TRANSMISSIONS DE MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE

El programa s’anirà completant, revisant i actualitzant. Les dates de les transmissions són susceptibles de canvi, per tant aneu consultant aquesta publicació: matrixcultura2050.substack.com o contacteu-nos [info@lab-livemedia.net]

Enllaç per veure les transmissions: https://twitter.com/livemedia o a: https://twitter.com/CERE_RIBERA

FLIX

Transmissió: Dimecres 31 de maig a les 19.00 h

A LA COLÒNIA FÀBRICA DE FLIX: INDUSTRIALITZACIÓ, CULTURA I PAISATGE

Iniciant el recorregut a la Colònia Fàbrica de Flix amb Pere Muñoz, Cristina Ferrús, Óscar Bosch, Maria Escobedo (Livemedia) i Helena Blanch. Càmera: Andrew Colquhoun (Livemedia)

Un recorregut per l’antiga colònia de l’electroquímica de Flix amb el tema del riu Ebre lligat a la indústria i l’impacte social i cultural que va suposar l’establiment de la fàbrica a Flix al 1897. Lligat amb l’actual problemàtica de la desindustrialització a Ribera d’Ebre i la necessitat d’inferir relacions i sinèrgies entre cultura i paisatge.

Coordinat amb Associació La Cana, Grup de Natura Freixe, Ajuntament de Flix.

Amb: Pere Muñoz i Hernàndez (historiador i escriptor), Cristina Ferrús (Associació La Cana), Óscar Bosch (president del Grup de Natura Freixe), Helena Blanch (comunicadora, Grup de Natura Freixe).

TIVISSA

Transmissió: Dijous 8 de juny: 19.00h

TARDET ALS ANTICS RENTADORS DE TIVISSA: LA PARAULA DITA I COMPARTIDA

Una trobada als històrics rentadors de la Sèquia del Camí aTivissa, sobre usos locals de les paraules i la diversitat dels parlars a les Terres del’Ebre. La paraula com arxiu de memòria. La relació entre la diversitat lingüística, els modes de vida i els coneixements de la natura.

Coordinat amb Societat Obrera de Tivissa, Pere Navarro (URV), Ajuntament de Tivissa.

Amb: els filòlegs Pere Navarro (mestre de tots), Carles Castellà, Montserrat Perelló; Loreto Meix (historiadora de l’art), el poeta Carles Jardí, Pepita Bordera (darrera rentadora en actiu a Tivissa) i altres veïns i veïnes de Tivissa.

FLIX

Transmissió: Dijous 15 de juny: 19.00h

UN RECORREGUT PEL MEANDRE DEL RIU EBRE A FLIX

Un recorregut pel meandre de Flix que acull en el seu centre el nucli de la població. Diferents emplaçaments ens permeten apropar-nos a la realitat i la cultura del riu des de diferents aspectes: la navegabilitat, la industrialització (la presa, la central hidroelèctrica), el paisatge de bosc de ribera als Xops com a part de la Reserva Natural de Sebes, el pas de barca accionat elèctricament.

Coordinat amb Associació La Cana, Grup de Natura Freixe, Olga Poblet i Ajuntament de Flix.

Amb: Jaume Masip Llop (Associació La Cana), Olga Poblet (biòloga), Jordi Rofes (biòleg, Grup de Natura Freixe).

TIVENYS

Transmissió: Dijous 22 de juny: 19.00h

VIVÈNCIES DEL PAISATGE RURAL A TIVENYS: DE COCONS, AMAGATALLS I GRANERES

Un recorregut per la partida Coll de Garrofer de Tivenys al Baix Ebre i la finca de Busans, per mostrar la recuperació de l’arquitectura tradicional del paisatge que es relaciona amb l’emmagatzematge de l’aigua i el treball de la terra. Compartim memòries i vivències de l’entorn amb històries de cocons, amagatalls i graneres, cançons i dances.

Coordinat amb El Centre d’Estudis Territori Inhòspit i Ajuntament de Tivenys.

Amb: Sisco Besalduch Piñol i Javier Mauri Marqués (Centre d’Estudis Territori Inhòspit); els veins i veïnes de Tivenys: Juan José Curto (pagès), Rosita Piñol (pagesa), Gerardo Martí (maquetes i miniatures); Antoni López (arquitecte, COAC), Francesc Ventura (antropòleg); els músics, cantants i balladors de jota tortosina: Gemma Curto (dansadora, castanyoles, pandereta), Miquel-Àngel Flores (ballador, castanyoles, cantant), Eladi Galbe (guitarra i cantant), Sergi Masip (guitarró i cantant, Espai So – Ebrefolk).

ASCÓ

Transmissió: dijous 29 de juny: 19.00h

CAMINS D’AIGUA, CAMINS DE SIRGA: PER L’EBRE A BORD DEL LLAÜT LO ROGET

Una navegació a bord del llaüt lo Roget sortint de l’embarcador d’Ascó fins al Pas de l’Ase. En una mateixa visió el Castell templer i la torre nuclear d’Ascó, una obertura de temes prenent com a fil conductor: l’Ebre com a artèria de comunicació. A partir d’aquí: els usos tradicionals del riu en la memòria viva dels seus pobladors, la navegabilitat, la significació de les diferents eres de la industrialització, les cultures del riu i el propi ecosistema fluvial.

Coordinat amb Associació Lo Llaüt, Associació L’Aube – Escola de Riu, Ajuntament d’Ascó.

Amb: Anna Ferrús Serra, Josep Maria Raduà i Biel Pubill (Associació Lo Llaüt); Pere Josep Jiménez (Associació L’Aube – Escola de Riu); veïns i veïnes d’Ascó: Maria del Carme Pros Jordà, Magda Biarnés, Carme Salvadó, Maria Dolors Serra Ribes; Josep Maria Pros Tarragó (Vinebre), Francesc Esteve Català (Amics de Riba-roja d’Ebre).

GANDESA

Transmissió: Dijous 6 de juliol: 10.00h

LA CULTURA DEL VI, PAISATGE I INTERVENCIONS POÈTIQUES

Des de les vinyes del Celler Bàrbara Forés coneixem les pràctiques agroecològiques que promouen la biodiversitat i uns valors vers l’ecosistema mostrant la dimensió cultural de l’ecosistema agrícola i “com els sistemes agrícoles vius no poden existir sense les seves cultures associades”. Amb intervencions poètiques per profunditzar en la consciència del paisatge.

Coordinat amb el Celler Bàrbara Forés i Fundació El Solà. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa.

Amb: Carme Ferrer i Pili Sanmartín Ferrer (Celler Bàrbara Forés), Maria Miró Ferré i Judit Ulldemolins Blanch (intervenció poètica Petjada i llavor al costat de Pili Sanmartín), Albert Guiu (poeta i professor a l’IES Terra Alta).

MIRAVET

Transmissió: Dimecres 12 de juliol: 19.00h

MIRAVET I EL PAS DE BARCA AL RIU EBRE (AQUÍ HI HA UN CARONTE…)

Ens ubiquem al pas de barca de Miravet, mostrant la tasca de l’únic transbordador a l’Ebre que funciona sense motor amb la mateixa força del corrent de l’aigua. Ens referim al pes històric del riu Ebre per a la cultura, l’economia i la societat al seu pas per aquest territori, al costat de la tasca de custòdia d’aquest entorn fluvial on s’ubica l’únic delta interior de l’Ebre. I el Caronte com a metàfora de la nostra contemporaneïtat, amb històries reals de l’antic barquer… i altres imaginades.

Coordinat amb Associació Lo Pergi, Associació L’Aube – Escola de Riu i la col·laboració de l’Ajuntament de Miravet.

Amb: Josep Cañabate Fortunyo (Dr. en història, UB), Paco Navarro (antic barquer) i altres associats de Lo Pergi: Marisín Fabregat, Sandra Artigues, Cati Borràs, Èric Vinaixa (músic), Joaquim Marsal (Centre Cultural Joaquim Mir), i Pere Josep Jiménez (Associació L’Aube – Escola de Riu).

VINEBRE

Divendres 14 de juliol: 18.00h – 21.00 a Ca Don Joan

META VOLANT Matrix Cultura 2050 a Terres de l’Ebre

Trobada dels participants de les tres comarques (entitats, actors culturals, ajuntaments i institucions de Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre), oberta a altres agents i entitats, amb presentació de les activitats realitzades. Activitat que propicia una dinàmica de transferència de pràctiques i coneixements, en una estratègia de projectar el treball i enfortir la xarxa territorial.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinebre (Ca Don Joan i Casa museu Enric d’Ossó), ajuntaments i consells comarcals del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

EMD LA SERRA D’ALMOS – TIVISSA

Transmissió: Dimarts 18 de juliol: 19.00h

RITMES DE LA NATURA: EL SABER FENOLÒGIC A LA SERRA D’ALMOS

Des del 1971 Josep Borrell ha recollit les dades climàtiques i fenològiques de la seva població i entorn, la Serra d’Almos. Ara Ismael Bentieb pren el relleu. La fenologia estudia les relacions entre els factors clmàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques del essers vius, vegetals o  animals. Per això ens està donant claus importants per analitzar l’impacte del canvi climàtic en el cicle vegetal i com afecta les espècies vegetals i animals.

Coordinat amb Societat Obrera de Tivissa, Associació L’Aube – Escola de Riu. Amb la col·laboració de l’EMD La Serra d’Almos i Ajuntament de Tivissa.

Amb: Josep Borrell Bargalló (pagès, aficionat a la climatologia i la fenologia), Ismael Bentieb (geògraf, URV, Associació L’Aube – Escola de Riu), Clara Campo Borrell (estudiant, neta de Josep Borrell), Olga Poblet (biòloga).

CORBERA D’EBRE

Transmissió: Dijous 20 de juliol: 19.00h

L’ABECEDARI DE LA LLIBERTAT 1995-2023: MEMÒRIA, ART I PAISATGE AL POBLE VELL DE CORBERA

Caminem ad libitum pel Poble Vell de Corbera d’Ebre (destruït pels bombardejos durant la Batalla de l’Ebre al 1938) contemplant les obres creades de l’Abecedari de la Llibertat, amb una reflexió poètica de la nostra contemporaneïtat en l’acumulació dels temps al paisatge.

Coordinat amb Associació Zero mig partit pel mig, Associació Poble Vell de Corbera d’Ebre i Fundació El Solà. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre.

Amb: Josep Cañada (artista i curador de l’Abecedari de la Llibertat); Jesús Pedrola (artista i curador del Poble Vell i de l’Abecedari de la Llibertat), Magda Zaragoza (fotògrafa), Encarna Pons (artista),  Albert Guiu (poeta i professor) amb estudiants de Corbera, IES Terra Alta.

RIBA-ROJA D’EBRE

Transmissió: Dimecres 26 de juliol: 19.00h

INTERVENCIONS__ARTS I ENTORNS

Investir el paisatge de cultura a partir d’intervencions artístiques realizades a Riba-roja d’Ebre.

Coordinat amb Associació Riba Rocks. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre i Associació Amics de Riba-roja d’Ebre.

Amb: Andreu Carranza, Adrià Cid, Roser Gay, Sarah Misselbrook i equip Riba Rocks.

En seguiment als esdeveniments/transmissions s’aniran publicant els posts de lectura llarga en correspondència amb les actuacions, constituint progressivament un recurs de documentació, visibilització i reconeixement dels actors i iniciatives participantsen la seva aportació a la sostenibilitat de la pròpia cultura, els seus paisatges i territoris.

MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L’EBRE desplega així tot un escenari creatiu, participatiu i explicatiu d’experiències, memòries, pensaments i representacions. Els objectius que es plantejen són:

–> Obrir altres circuits de creació i divulgació dels coneixements i pràctiques inherents a les iniciatives culturals locals, a partir de la transmissió d’entorns i creant consciència del paisatge com a riquesa cultural per respondre a un desenvolupament sostenible i el seu correlat: viure en harmonia amb la natura (Visió 2050, ONU).

–> Reconèixer el paisatge com un nou escenari patrimonial mostrant la seva posició central en la creació i divulgació de la cultura.

El que ens qüestionem sempre amb cada acció, escrit o intervenció, és:Quina és la contemporaneïtat de les pràctiques, modes de vida, memòries, patrimonis i coneixements –tradicionals, locals, naturals– arrelats a l’entorn? Què ens estan ensenyant del nostre present i de la sostenibilitat com a repte actual?

I ho intentem reflectir en el fil argumental o storyline que es va teixint amb cada actuació.

Antecedents de Matrix Cultura 2050 a les Terres de l’Ebre:

Per a més informació ens podeu contactar a info@lab-livemedia.net

 

Skills

Posted on

26/05/2023