Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Irene Duran Ribes, alumna de l’institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, ha estat aquesta tarda escollida guanyadora del X Premi de Treball de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d’Ebre que organitza el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Duran optava al premi amb el treball A fira! Un recorregut a través de la història de la fira de Móra la Nova, un tema que l’autora reconeixia haver triat perquè “estava poc estudiat. Hi havia molta informació de la Fira en diversos llibres i en premsa, però ningú abans l’havia recopilat i em va semblar molt interessant fer-ho en el meu treball de recerca per l’impacte que té la Fira al territori”, i també pels lligams familiars que uneixen aquesta jove amb la població amfitriona de la Fira multisectorial, com s’ha posat de manifest durant la seva presentació.

 

187 anys d’una història ‘singular’

La jove guanyadora del premi ha repassat el seu treball davant els representants institucionals, familiars, amics i els mestres i els directors dels dos instituts de la comarca que eren a la sala de plens del Consell. Una història, la de la Fira, que “arranca l’any 1831, molt lligada al mercat ramader i a la factoria d’animals que hi havia als Masos abans de la concessió reial” que dóna origen a un dels certàmens que “ha sobreviscut a l’evolució del temps” per la seva “singularitat” i perquè “ha sabut combinar molt bé les noves tendències amb la tradició”, quan “avui ja en ple segle XXI, encara es fa algun tracte ramader a la Fira”, ha explicat la Irene. Ella ha arribat a aquesta conclusió “després d’haver consultat nombrosa documentació i hemeroteca de la Fira, en paper i virtual; d’haver visitat biblioteques i arxius, també familiars, i de fer 15 entrevistes orals a gent del poble i a expositors de la Fira, alguns amb més de mig segle de presència a la Fira, com els de la xurreria”.

Per aquesta jove riberenca, “la Fira és un signe d’identitat de Móra la Nova, clau en la història del poble, com el Ferrocarril o l’autoritat municipal”, i ho ha justificat explicant que en 187 anys d’història “només s’ha deixat de celebrat en cinc edicions”, coincidint amb la riuada de 1907, la grip de 1918 i en els tres anys de Guerra Civil, i tot per “la voluntat de la gent de Móra la Nova de mantenir sempre la Fira, passes el que passes. Sense la Fira, Móra la Nova no seria avui el que és”, ha sentenciat després de la seva recerca.

 

Tres finalistes en aquesta desena edició

Irene Duran s’ha imposat a les altres dues finalistes: Claudia Armora Rosich, de l’institut de Flix, i Júlia Santapau Jardí, també alumna de l’institut Julio Antonio, “després d’una deliberació molt difícil, en la qual hem avaluat diferents pautes molt concretes, pel que fa a metodologia, contingut, presentació formal i la part oral; ens ha costat, però finalment ens hem decantat pel treball de la Fira de Móra”, segons ha reconegut Rosa Maria Pros Jordà, membre del jurat, juntament amb Montse Monclús Llop i Lucrècia Bladé Chorto.

La primera a presentar el seu treball ha estat Claudia Armora, que ha fet una detallada explicació de la seva recerca sobre L’anellament científic que es practica, i que ella ha pogut experimentar en primera persona, a la Reserva Natural de Sebes, a partir de la seva “passió per la natura i els animals” i del treball de camp realitzat en aquest lloc privilegiat de la comarca. A ella, el treball de Batxillerat li ha permès registrar més de 26 espècies, fent un estudi ornitològic i recopilant dades que han estat enviades a instituts de referència en l’àmbit català, estatal i europeu.

Pel que fa a Júlia Santapau, el treball que li ha valgut arribar a la final d’aquesta edició del Premi del CERE ha estat un Estudi diacrònic del parlar de Tivissa, que l’ha portat a recollir “paraules rares que la gent del meu poble, sobretot la gent gran, i que en molts casos s’estan perdent o que es queixen que ja no els entenen quan les diuen a les noves generacions”, ha explicat. Va acotar la recerca a 200 mots, però en són molt més, com granera, quartos, esclafolls, ètiga, malfarjat, sisquera o espetugar, a partir dels quals ella mateixa ha impulsat activitats com un compte a instagram per donar-les a conèixer @paraules_tivissanes, o a través de jocs al carrer o bosses de roba.

 

Podeu consultar els treballs a l’apartat de publicacions del CERE: https://riberadebre.org/publicacions/

A fira! Un recorregut per la història de la Fira de Móra la Nova, d’Irene Duran Vives, guanyadora del X Premi Treball de Recerca sobre la Ribera d’Ebre.

Anellament científic, de Claudia Armora Rosich, finalista del X Premi Treball de Recerca sobre la Ribera d’Ebre.

Estudi diacrònic del parlar de Tivissa, de Júlia Santapau Jardí, finalista del X Premi Treball de Recerca sobre la Ribera d’Ebre.

 

Incentivar la recerca i seguir vinculades al CERE

A totes tres, el reconeixement comarcal que, en paraules de la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, “demostren l’estima que la gent, també els joves, de la Ribera d’Ebre tenim per la comarca. És un goig escoltar aportacions sempre tan enriquidores”. Per la seva banda, l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, ha felicitat al Centre d’Estudis i al Consell per la iniciativa, destacant la qualitat dels treballs que cada any es presenten al premi i reconeixent que totes les finalistes d’aquest any han estat dones.

El premi són 250 euros per a la guanyadora i 50 per les dues altres finalistes, així com una subscripció gratuïta com a sòcies del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) durant un any i la publicació del treball al web de l’entitat i a la seva revista anual científica Miscel·lània. El Centre d’Estudis vol, així, donar el reconeixement que es mereixen als treball de recerca que fan els alumnes riberencs i animar als joves a continuar fent recerca, aprofundir i investigar sobre la comarca”, en paraules d’Helena Blanch, que impulsa aquest premi des del CERE, mentre el seu secretari i arxiver comarcal, Gerard Mercader, ha felicitat a les tres finalistes animant-les a “seguir practicant recerca a la Ribera i continuar vinculades al Centre d’Estudis”, amb la mateixa “passió, empenta i voluntat que han demostrat amb el seu treball de Batxillerat”.

A més del Consell Comarcal, donen suport a aquesta beca del CERE el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Joventut, i enguany que s’ha fet a la capital de la comarca, també l’Ajuntament de Móra d’Ebre i l’Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre, el quartet de corda de la qual ha ofert un petit repertori musical durant la deliberació del jurat.

 

FONT

eu-ua.org